Santa inocència

Veient els fantàstics quadres a l’oli d’en Gonçal he tingut la tentació de rebuscar entre les coses que conservo de quan era un crio. Veient el que feia em faig creus de com coi podia pensar que podria arribar a tenir un mínim futur en el camp, fet que en part ratifica la meva creença que això que s’anomena talent està completament sobrevalorat. El que és realment important és la pràctica, evidentment algunes persones tindràn més facilitiat que altres per apendre, però si no s’hi posa voluntat no s’arriba enlloc.

Atenció a algunes de les nombroses obres mestres d’infantesa:

Rumvito El Extraterrestre: un dels meus primers còmics, insuperable planificació de la plana, narració i colors. Al títol apareix com a Rumvito, amb v, però després apareix escrit correctament amb B, Rumbito, probablement té un significat que, sincerament, avui en dia se m’escapa. “No us perdeu el proxim capitul”.

Arale: El descobriment del Dr. Slump i després del manga va ser tot un xoc per mi, com per tothom de la meva edad crec, tant que vaig arribar a calcar una fotocòpia d’aquelles que venien al mercat de Sant Antoni per colorejar-la amb uns llàpissos acuarelables que m’havien portat de japó, desgraciadament no he localitzat cap del centenar de Son Gokus que vaig dibuixar:

Spawn: A l’institut les coses cambien, descobreixo el jebi i el jar roc, em surten grans a la cara, i gràcies a uns companys començo a llegir còmics de superherois. Havia deixat de llegir còmics perquè això era per nens, però els dibuixos de Jim Lee, McFarlane (sic), Silvestri i companyia em van seduir completament. Vaig començar copiant però en seguida em vaig atrevir a dibuixar sense copiar cap referència dels meus herois, això si, imitant l’estil tant com podia:

X-Men: jo també vaig ser un Jim Lee wannabe.

Sense paraules: No en tenia prou amb destroçar personatges existents de Marvel, també tenia la necessitat de crear els meus x-men propis, aquesta genialitat en concret és digne d’en Rob Liefeld.

Sembla que fos ahir… *llagrimeta*

Popularity: 9% [?]

6 Responses to “Santa inocència”


  1. 1 Sandra

    Como directora de su Club de Fans (Bleed The Freak)le transmito el ruego y la súplica de todos sus admiradores: ¡queremos la continuación de Rumbito!

  2. 2 roger

    La humanitat estarà millor sense un altre capítol del Rumvito.

    Ara que m’hi fixo no sé perquè dic que Rumbito està ben escrit si vé de rombo, seria Rombito? és igual, millor deixar-ho estar. :oops:

  3. 3 Sandra

    Pensava que venia de “rumbo”…
    Cosa que tindría certa lògica siguent, com sembla, un viatjant de les estrelles.
    Ara has d’explicar això del “rombo”…

  4. 4 marc

    Jo crec que aqui es pot discernir l´INICI!!!!!!
    Jo no vaig dibuixar cap Rumbito perque no tenia el talent i a la vista està.Gracies a ell vas començar a posar la primera pedra.Amb el nom també es veu una inffluencia “flamenca” i sino fixa´t com rumbito sona como tomatito, chunguitos…
    Jo vull un rumbito del segle xxi

  5. 5 roger

    Segur que si encara conserves treballs d’escola de quan eres petit trobes treballs del mateix nivell (com a mínim) que el Rumvito, això del dibuix és cosa de pràctica i ganes!

  6. 6 marc

    Practica i ganes es evident pero també habilitat i capacitat per realitzarla i molta gent no la té.

Leave a Reply